Artistes

Marta Galan:

Marta Galán Sala va néixer a Barcelona, ​​en 1973. 
S'ha dedicat a la creació de projectes escènics com a autora i directora.
Des dels 15 anys entra en contacte amb l’ art escènic de manera autodidacta i, ha passat per diferents escoles de formació de l’actor i de dramatúrgia a Figueres, Girona i Barcelona.Ha estrenat una quinzena d'obres escèniques d'autoria i direcció pròpies que han participat en festivals nacionals i internacionals.






Carles Congost:


Carles Congost va neixer a Olot l'any 1970.
Llicenciat en Belles Arts per la universitat de Barcelona, ha format part de exposicions tant individuals com col·lectives a nivell nacional.
Pertany a una generació de joves artistes multidisciplinaris i interesats en els diversos formats en els que es desplega l'art contemporani a principis del s.XXI.
L'espontaneitat que caracteritza el seu treball, les moltes influències diferents que te i la capacitat per elaborar les seves obres utilitzant diferents mitjants com el video, la música, el dibuix o la fotografia el converteixen en un dels artistes més actius de l'escena artística actual.








Cindy Sherman :     
         
Sherman és una de les representants més importants de la fotografia de postguerra a Nova York, va exhibir més de tres dècades de treball al Museu d'Art Moderno.A tot i que la majoria de les seves fotografies són imatges d'ella, però, aquestes fotografies no són autoretrats. Sherman s'utilitza a si mateixa com un vehicle per a una varietat de temes del món modern: el paper de la dona, el paper de l'artista i molts més. A través d'una sèrie de diferents obres, Sherman ha plantejat difícils i importants preguntes sobre el paper i la representació de les dones en la societat, els mitjans de comunicació i la naturalesa de la creació de l'art.

Cynthia Morris Sherman, va néixer el 19 de gener de 1954 a Nova Jersey, Estats Unidos.Se va començar a interessar per les Arts Visuals a la Universitat de Buffalo on la seva carrera va començar molt diferent de com va acabar. En el seu primer any, va començar a treballar la pintura fins que un dia, es va adonar que no era suficient. Frustrada per les limitacions de la pintura i la sensació que havia fet tot el que va poder, es va donar per vençuda. Sherman va dir que sentia que no hi havia res més a dir a través de la pintura. Juntament amb Robert 
Longo i el seu company d'estudis Charles Clough, Sherman va formar Hallwalls, un espai d'artistes independents on ella i altres artistes exponían.Después de la seva graduació, va decidir mudar-se a Nova York per embarcar-se de ple en la seva carrera artística, en un loft a Fulton Street en el baix Manhattan. Va ser llavors quan va començar a fer fotografies de si mateixa.

Leight Bowery: 

Leigh Bowery va néixer el 1961 a Sunshine, Victoria, Austràlia. 

Des de molt jove, Bowery es va sentir aïllat del seu entorn, incomprès .

Va aprendre primer sobre Londres i la Nova escena romàntica a través de les revistes de moda britàniques.

Bowery es va traslladar a Londres sobre el 1980, després de fer un curs de moda a l'escola secundària. Es va convertir en un personatge conegut als clubs locals, en part per portar roba extravagants del seu propi disseny. 

Bowery va trobar cert èxit com a dissenyador, mostrant diverses col·leccions a la London Fashion Week show, així com a Nova York i Tòquio.

El 1985, Bowery va obrir la discoteca Taboo. 

A més de les activitats del seu club, Bowery va participar en l'art de performance, i estava ben connectat dins dels cercles d'art i teatre de Londres. Es va realitzar sovint  a si mateix amb pintura facial, roba i màscares lurex,  diferents obres d'art (bodypaint).

Bowery també

 va servir com a model, posant nu per alguns dels retrats posteriors de Lucien Freud

Orland : 

Orlan, la dona que va voler convertir se en una obra d'art viva, tot és aparença. Ni el seu nom és Orlan, ni el seu rostre és la seva rotro, ni el seu cos seu cos. El veritable nom d'aquesta artista, nascuda a Saint-Etienne (França) el 1947, és Mireille Suzanne Francette Porte.

Després d'una extensa carrera en les arts plàstiques, el 1990 inicia un nou projecte anomenat "La Ee-Encarnació de Sant-Orlan" que va consistir en una sèrie de cirurgies plàstiques a través de les quals l'artista va transformar el seu rostre prenent elements de famoses pintures i escultures de les dones de la història de l'art. Com a part del seu manifest "Art Carnal", aquestes cirurgies van ser filmades, fotografiades i exhibides en diferents galeries i museus, entre ells el Centre Georges Pompidou de París. "La Re-Encarnació de Santa-Orlan" va ser la primera d'una sèrie de "Operacions-Performances-Quirúrgiques" durant les quals el  quiròfan esdevé el seu atelier d'on surten les obres: dibuixos amb sang, reliquiaris, textos, fotografies, vídeos, films, intal·lacions.

L'objectiu d'Orlan en aquestes cirurgies és adquirir l'ideal de bellesa femenina segons el representat per artistes masculins.

Jana Sterbak : 

Jana Sterbak, nascuda a Praga el 1955, és una de les artistes txec-canadencs de més 

projecció internacional en l'actualitat. La seva doble cultura ha proporcionat un interessant equilibri al seu llenguatge artístic en el qual s'alien, d'una banda, un interès per temes històric-socials tractats amb un alliberador esperit crític propi del seu país d'origen i, d'una altra, una forma directa, concisa i reductiva de tractar aquests assumptes, procedent de la seva formació canadenc posterior.

La seva obra es caracteritza per la creació d'imatges colpidores que exploren la privacitat del subjecte humà, en una personal combinació d'aspectes polítics, biològics, mitològics i personals que han convertit el seu treball en una de les observacions antropològiques més poètiques i radicals dels últims anys .

Manel Clot : 

L'historiador i crític d’art Manel Clot (Granollers, 1956-2016),va ser un dels personatges més interessants del panorama artístic i humà de la capital del Vallès Oriental, però també de l'espectre cultural del país, sobretot gràcies a la seva tasca com a crític d'art i comissari de diverses exposicions. Va crear escola amb els seus articles a El País, amb textos que van suposar un estil nou i trencador que li van valer el reconeixement del gremi.

A Granollers era molt conegut i intel·lectualment molt respectat, vinculat al Museu i professor a l'EMI. De mirada lúcida i brillant, darrerament havia estat estretament relacionat a l'artista Jordi Pagès, de qui havia escrit diversos textos sobre la seva obra, sempre elogiosos, i a qui havia presentat en diverses sales i exposicions arreu de Catalunya.

Joan Brossa

Joan Brossa va ser un poeta, dramaturg i artista plàstic nascut el 19 de gener de 1919 a Barcelona (va morir el 30 de desembre de 1998 a Barcelona). És considerat el poeta avantguardista català més important de la segona meitat del segle XX, i un dels primer defensors de la poesia visual de la literatura catalana. La seva obra abarca molts aspectes de l'art (poesia, prosa, cinema, teatre, música, cabaret, màgia, arts plàstiques...). Va haver d'anar a lluitar al front republicà de la Batalla del Segre l'any 1938, on va signar el seu primer text, escrit en castellà. En tornar en 1940, va llegir molts textos de Sigmund Freud i va començar a escriure imatges hipnagògiques. El 1941 coneix a Joan Miró, qui l'inspira en la seva concepció ètica i estètica del seu art, i en aquest mateix any escriu els seus primer cal·ligrames, els quals anomena poemes experimentals, inspirats en l'obra Salvat-Papasseit i Junoy, de Guillaume Apollinaire.

Va produir una extensa obra. Als anys 40 coneix al poeta J.V Foix (un dels seus referents literaris), al filòsof Arnau Puig i els artistes Modest Cuixart, Joan Ponç, Antoni Tàpies i Joan-Josep Tharrats, amb els qui funda, l'any 1947, la revista d'avantguarda Dau al set. la qual defensa una estètica semblant al neosurrealisme.